Passió pels 21 botons

Ara que gairebé s’acaba l’any i tinc uns dies de calma, m’adono que el 2009 ha estat un any de molta dedicació als 21 botons. Que vol dir molta dedicació al diatònic… però més concretament, al duo 21 BOuTONS.

La primera meitat de l’any, vam estar concentrats en la preparació del repertori per la gravació del Cd “Dos a dos”. Uns dies d’assaig a Viena, després un parell més a Bèlgica, i després la tanda de les gravacions: gravar els dos acordions, i després afegir-hi els col·laboradors a l’estudi: clarinet, cistre, gralla, contrabaix i la meva veu. I per acabar, tota la tanda d’edicions, mescles, masterització, el disseny i la fabricació… Quan t’arriba el disc a les mans, no us podeu imaginar l’alegria, i el gran descans…!

I la segona meitat de l’any: molts concerts, balls i cursos. Hem estat a França (Gennetines i St. Gervais), Espanya (Àvila), l’Illa de la Reunió (Àfrica), Catalunya (Arsèguel, el C.A.T., la Fira de Manresa, la Plaça del rei…), Bèlgica i Àustria. Ara, tenim unes merescudes vacancetes, però aviat continuen les actuacions: ja us puc avançar el 28 de febrer a Lleida, el 12 de març al C.A.T. de Gràcia, el 8 de maig a Tours (França).

Però pel 2010 tinc algun altre projecte diatònic. Per començar, dos cursos d’acordió:

• El 30 i 31 de gener, Curs de l’Aula de Música Tradicional (però també obert a alumnes externs). Professors: Marc del Pino i Aleix Armengol. A l’alberg de L’espluga de Francolí. Més informació i inscripcions: www.amtp.cat
• El 12-13-14 de març, un sucós Cap de setmana diatònic dins del Festival Tradicionàrius. Convidats: Kvarts i l’acordionista Tom Rustad (Noruega), 21 BOuTONS i Les anxoves de l’Escala (Joan Garriga i Carles Belda). Divendres, curs de danses valones i després concert-ball amb Tom Rustad, 21 BOuTONS i Les anxoves. Dissabte, curs de danses noruegues i concert-ball amb Kvarts. Dissabte durant el dia i diumenge al matí, tallers d’instruments (acordió i altres). Diumenge, dinar d’acordionistes amb sobretaula musical. Més informació: www.capdesetmanadiatonic.wordpress.com

Per si fos poc, hi anirem sumant altres coses… Al gener-febrer presentarem el Cd gravat amb l’Oriol foll, al març tornarem a tenir audicions de músiques tradicionals per les escoles de Ciutat Vella, i al maig aniré, per tercer any, a l’enorme curs d’acordió diatònic que fan a Nijmegen (Holanda), on els alumnes són 250 (sí, dos-cents cinquanta!) holandesos però els professors vénen de llocs diversos: Dinamarca, Noruega, Anglaterra, Bretanya, jo de Catalunya…

Deixeu-me explicar que és en aquest curs on, fa dos anys, amb la Marinette vam conèixer el Tom Rustad, noruec, que al març ve al cap de setmana del C.A.T. Serà l’ocasió de fer realitat una idea que ens volta pel cap des que ens vam conèixer: divendres 12 de març actuarem junts! L’eix vertical del diatònic (eix del mal?): noruec-belga-català!!!

Concert a solo

Dissabte vaig fer un concert en solitari al bar de La Troca de Granollers: un espai molt interessant, al costat de la Fàbrica de les Arts, una nau que acull tallers d’artistes (com els dels geganters Sarandaca) i bucs d’assaig. La meva actuació obria el “Cicle acústic”, per on també passaran en Marc del Pino i la Coloma Bertran, o sigui el “Duet u”.

La veritat és que es va crear un ambient molt agradable: relaxat, i amb molt silenci i atenció (i cal dir que l’espai era ple). Per mi, va ser l’ocasió de tornar a exposar tot un repertori en solitari (cosa que he fet poc últimament, més dedicat a 21 BOuTONS, el trio i altres formacions més o menys petites). La música va passar per algunes adaptacions de peces tradicionals (la Dansa de Castellterçol, un fandango alacantí, el Jaleo de Ferreries), composicions de mestres amb qui tinc l’honor de compartir la passió pel diatònic (un parell del Carles Belda, una del Perepau Jiménez). I a part, vaig tocar algunes composicions pròpies; cinc de les quals, s’estrenaven aquest dia: la Masurca a crusam, el Vals de compra, la Rumb a una estrella i la Sardina curta.

Es tracta de composicions enllestides últimament, que aniran a parar (algunes) al nou disc de 21 BOuTONS. De fet, aquest és el projecte en què em concentraré els propers mesos. Us n’avanço quatre detalls: segueix amb la dinàmica ballable de 21 BOuTONS, però incorporarà, com a novetat, algunes peces amb col·laboració d’altres instruments: gralla, contrabaix, cistre irlandès i potser clarinet. Que més tard podrien acompanyar-nos en algun concert… El disc es gravarà aquí, cap a la primavera, i segur que a l’estiu estarà a punt. Ja us avisarem! (per seguir-ho més de prop: www.21BOuTONS.wordpress.com)

Nou trio

Diumenge passat, 11 de gener, vam estrenar un nou trio. Una formació que hem engegat

Alfons Rojo, mandolina

Pere Romaní, acordió diatònic

Quico Pugès, cello

i que de moment, es nodreix bàsicament del repertori que ens ve de gust… materials tradicionals, compostos per gent diversa o per nosaltres mateixos, o altres coses com algun tango o estàndard de jazz… En qualsevol cas, temes amb els quals mirem de divertir-nos, buscant arranjaments interessants i jugant amb la improvisació.

Molt divertit… una formació peculiar, amb la mandolina (un instrument fantàstic) i un cellista que de “clàssic” només en té la part més positiva! La resta és la inventiva d’un contrabaixista de jazz…

L’estrena va ser un concertet a Ribes (“Sant Pere de Ribes” pels de fora), un diumenge en què fins i tot el sol va acompanyar. Pel públic sembla que va ser una bona estona. Per nosaltres, un repte reeixit, perquè havíem hagut d’afanyar-nos un pèl a configurar un repertori complet: però ara ja hem obert la llauna! Que vinguin els bolos!

Personalment, 21 BOuTONS em cobreix una part important de l’energia musical que tinc per gastar. I continuem ben actius, amb la preparació d’un segon disc i uns quants concerts i cursets a la vista. Però per qüestions geogràfiques, és un grup no apte per totes les feines. Per això estic content d’aquest nou projecte, en què puc abocar tres o quatre grapats més d’energia arranjadora i compositora, treballar amb unes altres sonoritats (la combinació amb les cordes és interessant!)… en definitiva: gaudir amb la meva feina!

Nou vídeo divertit

Buf! L’acabo de trobar i és increïble. Que serveixi per felicitar l’ANY NOU a tothom.

Val la pena mirar-lo tot: sembla ben bé un compositor inspirat…

Un vídeo

Bon Nadal,

no és per què tingui res a veure amb el dia d’avui; més aviat és que a aquesta hora ja estic ple de galets, carn d’olla, torrons (i es detectarien algunes traces de sang en el meu sistema alcohòlic).

I res, passejant (assegut) pel YouTube, he trobat un vídeo que m’ha fet morir de riure: l’estrella és el Rowan Atkinson (àlies Escurçó Negre, o després Mister Bean). A veure què us sembla:

Bones festes a tothom! No deixeu de visitar aquest bloc i el de 21 BOuTONS, hi anem penjant l’actualitat.

Pere

Mòbils en català

Per què deu ser, que et posen aquesta cara, a les botigues de mòbils, quan hi entres i dius:

“Ensenyi’m només els que tinguin els menús en català.”

Em sembla que ningú els ho deu demanar mai. Ens és igual, o què? Ningú ho mira?

El bluetooth i la càmera de 70.000 mp són imprescindibles, i en canvi tenir-lo en la pròpia llengua és un petit detall, una mania de llepafils?

Aquesta mateixa actitud és la que fa que no tinguem una bona tria de diaris esportius en català, ni de diaris generals, ni de revistes del cor, si m’apureu (que també s’han de tenir coses cutres!). Milers de catalanoparlants llegeixen La Vanguardia, El país… CADA DIA, i es resignen a llegir tota aquella lletra només oferta en una altra llengua! Us imagineu tot d’alemanys llegint el diari en anglès? O de danesos?

No: però nosaltres no creem la demanda (la pela és qui mana, esclar). Ja estem resignats. La petita reserva indígena.

Doncs per qui no es resigni. Una pàgina amb els mòbils en català. És de la Gene, però no deu haver estat pas idea del Montilla…

www.elteumobil.cat

11 de setembre davant del PP

<< Simplement s’ha de fer un gest simbòlic i contundent de rebuig.

Donar-los l’esquena >>

Aquest 11 de setembre, el PP ha anunciat que tornarà a fer una ofrena floral al monument de Rafael Casanova (després que Piqué hi faltés dos anys per les escridassades que rebia). Deixant de banda que el PP no té res a celebrar aquest dia, evidentment el que busquen és ser novament escridassats per poder-se presentar a Espanya com a víctimes de la cruel dictadura nacionalista de Catalunya.

Per tant, serà molt més adequat, efectiu i significatiu mostrar-los el REBUIG PACÍFIC I DEMOCRÀTIC DONANT-LOS L’ESQUENA en silenci, i no caure en la provocació.

Si us sembla bé la idea, difoneu-la com pugueu. I el dia 11, a l’ofrena, feu córrer la veu per què el silenci sigui unànime!

Copieu l’enllaç i envieu-lo per correu!

Presentacions del CD de 21 BOuTONS

Amb la Marinette Bonnert (duo 21 BOuTONS) vam gravar el primer CD el passat febrer. Ja vam fer-ne presentacions a Àustria (Festival d’acordió de Viena) i Bèlgica (tres concertets). Ara arriben les presentacions a Catalunya: dues a BARCELONA, i la tercera a MANLLEU:

 

 

Dijous 5, 20.00 (ATENCIÓ, ha canviat d’hora)- 21 BOuTONS - CONCERT DE PRESENTACIÓ DEL CD (amb convidats!) – C.Cívic Vil·la Florida (c/Muntaner, 548. Barcelona) (google maps). – GRATUÏT

Divendres 6, 21.30 – 21 BOuTONS - BALL DE PRESENTACIÓ DEL CD – Pati del C.Cívic La Magòria (Gran Via de les C.C. 247. Barcelona -al costat de La Campana-) (google maps). – ENTRADA: 3€ / gratuït amb el CD!

Diumenge 8, 19.00 – 21 BOuTONS - CONCERT-BALL DE PRESENTACIÓ DEL CD – L’Embarcador de Manlleu (Osona) (google maps).

Ja veieu que seran diferents!: concert amb convidats, ball i concert-ball! Creieu-nos, tots valdran la pena, i caldrà aprofitar l’ocasió, perquè les properes ocasions us cauran massa lluny: Bèlgica al setembre, el nord d’Itàlia a l’octubre…

 

Esperem veure-us-hi!

“Democràcia”, diu Vicent Partal

Aquest bon periodista, director de Vilaweb, comenta en un article (17/5/07) al diari electrònic (www.vilaweb.cat):

L’assassinat de Guillem Agulló no sols va ser el d’un jove valencià. També va clavar un punyal al cor de molta gent que vam viure el dolor dels seus amics i dels seus familiars com a nostre, propi i directe. Guillem se’ns va fer un amic pòstum, el vam plorar i l’hem recordat; no és tan sols un nom. I ara resulta que el seu assassí no sols és lliure sinó que es presenta a les eleccions per un partit d’extrema dreta. A les mateixes eleccions a què el poder judicial impedeix a molts bascos de presentar-se i de participar-hi únicament perquè s’imagina que tenen alguna relació amb ETA. Àdhuc si és tan llunyana que Conde-Pumpido mateix ha arribat a dir que potser n’havien fet un gra massa, però que ‘havia colat’. Caram, quin nivell. Caram, quina democràcia…

Que la democràcia espanyola, nascuda del franquisme, té una qualitat molt baixa no és cap novetat. Ja ho sabem. Ho suportem, de fet, des de fa dècades. Però a vegades arriba a extrems grotescos. Com va passar ahir. Per una banda, hi ha el contrast impune i insultant entre el nazi assassí de Guillem Agulló i els partidaris de Batasuna. A mi, que no sóc partidari de prohibir cap opció política, m’agradaria que algú m’explicara per quin motiu un nazi assassí no té dificultats per a participar en unes eleccions en què no poden participar milers de bascos que no han comès cap assassinat, per més que puguen donar suport a una organització que sí que n’ha comès. Si qui mata és l’extrema dreta espanyola, no passa res, però, si mata l’extrema esquerra basca, sí? Caram, si és així, tenim davant els ulls una lliçó magistral d’allò que va constituir la transició espanyola. Una lliçó tenebrosa i més que preocupant.

Per si calia res més, també el fiscal general de l’estat, Cándido Conde-Pumpido, ens diu que potser la Fiscalia ha ‘anat massa lluny’ anul·lant 386 llistes de les agrupacions d’Abertzale Sozialistak (AS) i del partit Acció Nacionalista Basca (ANB), però que la cosa ‘ha colat’. Mira què bé. I ja està? Ningú no ha de rectificar? Ningú no ha de dimitir? Ningú no ha de donar explicacions? Ningú no ha de fer mans i mànigues per desfer el mal ja fet? Ningú no ha de fer res, ben res? Conde-Pumpido mateix diu que aquesta forma d’actuar contra l’esquerra independentista basca pretén crear un ‘Guantánamo’ legal i reconeix que allunya la pau. I dit això, què? Farà res sobre el cas? Es conformarà a ser partícip d’aquesta curiosa democràcia vigilada que vam heretar de la incapacitat dels demòcrates de derrotar el llegat del general Franco?

Segurament, l’article no explica cap novetat. I aquest és el problema!: només remarca fets lamentables que es produeixen repetidament des de fa dècades a (o més ben dit, SOTA) l’Estat Espanyol. I això passa amb l’actual govern del tolerantíssim i esquerraníssim Zapatero, oi? Quan ens adonarem que és igual d’espanyolista-monocultural que els anteriors?

Èric i el Fènix

Companys, he entregat el projecte final d’etnomusicologia! Quin descans!

I per celebrar-ho, torno a ocupar-me del blog, li canvio una mica l’estètica i aprofito per fer-vos saber d’aquesta obra de teatre sobre l’Èric Bertran, l’adolescent de 14 anys que va haver d’anar a l’Audiencia Nacional (nacional d’ells) per enviar un e-mail demanant l’etiquetatge en català a DIA, Leche Pascual i Mercadona. DIA el va denunciar, i el noi va ser acusat de terrorisme (ep! no a l’època del franquisme, no: a l’Espanya pluralíssima del Zapatero!).

No, si qualsevol dia hi hauré d’anar jo, a Madrid!

Per què us feu una idea del cas, aquest vídeo l’explica molt bé. Val la pena, és increïble el tracte de racisme lingüístic que se li dispensa, primer amb l’escorcoll de 20 (vint!) guàrdies civils a casa seva, després a la comissaria i a Madrid… I el resultat del test psicològic posterior al judici, que diu que el noi ha de començar un tractament de prevenció de la violència perquè parla en català i mira TV3!

L’obra de teatre, “ÈRIC I L’EXÈRCIT DEL FÈNIX”, al Teatre Borràs, està sent ignorada per molts mitjans de comunicació perquè posa en escena temes com la normalització de la llengua catalana, el fracàs evident de l’Estatut, l’autodeterminació i el dret a la independència, que no s’havien tractat mai en el món teatral català.

A més, satiritza sobre la Constitució, la Guàrdia Civil i la nació espanyola, coses que el PSC i el PP no poden suportar. La Vanguardia, El Periódico i El País ja han dit que no en parlaran. Ni tan sols en faran una crítica negativa. I els programes rellevants de TV3 i de Catalunya Ràdio també l’ignoren.

Jo penso anar-hi. Vull donar el meu suport a la difusió d’un cas tan greu. I encara: l’Èric va tenir sort de ser un menor. La llei antiterrorista aplicada a majors d’edat dóna “barra lliure” a la policia: cinc dies d’incomunicació, durant els quals es poden produir tortures físiques gravíssimes, que no s’acceptarien si l’Espanyol fos un estat democràtic.

“ÈRIC I L’EXÈRCIT DEL FÈNIX” es representa al Teatre Borràs fins al 24 de juny. Hi ha entrades al Servicaixa. Quedem per anar-hi?

http://www.ericielfenix.cat

http://www.servicaixa.com